Fa una setmana vàrem saber que Mossèn Pardo, rector de la Parròquia de Sant Esteve –i, per tant, capellà de Granollers–, deixa les seves funcions a la capital vallesana per ser nomenat bisbe de Girona.
Diuen d’ell que ha estat un rector discret de cara enfora i proper de cara endins. En èpoques on l’església es torna a situar al bell mig del debat ciutadà i de valors –tal com fa ara més de 70 anys–, suposem que és d’agrair que un membre de la jerarquia eclesiàstica no es dediqui a tocar els ous a la ciutat, al jovent i als progres.
Diumenge passat, en motiu del concert dels Amics de la Unió el Rèquiem de Fauré a la parròquia, es va escenificar un comiat (no sabem ben bé si improvisat o no). En Pardo va donar les gràcies a la ciutat, a la seva gent i, evidentment,… també a l’alcalde Mayoral. Al finalitzar el discurs, es va viure un moment històric. L’alcalde es va aixecar de la primera fila i es va acostar al mossèn, que baixava de l’altar després de l’emocionant discurs, amb els braços oberts. I ambdós es van fondre en una tendre i sincera abraçada enmig de l’ovació dels fidels.
Ens abstindrem de fer qualsevol comentari. Esperem que a tots els progres ateus se’ls regiri l’estómac i que tot plegat els serveixi per pensar. Si només són deu segons abans de tancar els ulls abans d’adormir-se, ja haurà servit d’alguna cosa.
Tornant a l’objecte de l’escrit, esperem amb indiferència el substitut de Pardo. Esperem que, com a mínim, sigui igual d’innocu que ell.
Bon estiu a tothom, per cert!
Maria Teresa de Montserrat
Ai mare meva si l’abraçada aquesta l’hagues fet un convergent…els progres de la bonica Granollers li dirien de tot i més. Pero clar si ho fa en “Mayo” tot es a fi de bé. Amen